VOLÂTIL # 9

Volâtil #9
En aquesta edició comptarem amb un doble cartell amb les següents actuacions:
1/ Pau Volt | presenta “Com sobreviure a l’estiu”
“Les cançons d’aquest disc van ser enregistrades durant els darrers 15 dies de juliol i els 10 primers
d’agost del 2023 seguint el mateix mètode: cada dia abans d’esmorzar i abans d’anar a dormir
gravava una improvisació amb la trompeta, com a estratègia de supervivència a la calor i la manca de
diners en ple estiu, també com a exercici de salvació espiritual.
Un cop gravada la improvisació afegia dues pistes més, limitant el material a només 3 pistes a
total: una pista amb la improvisació original i dues més amb una mostra (un sample) d’aquesta pista
que puc manipular i tocar per transformar en teclats, veus o percussions. Seguint aquesta
estratègia vaig anar component peces a raó de dos per dia. La limitació del material i de la
metodologia van condicionar el resultat: a les gravacions del matí, per exemple, fetes sense
escalfar o abans d’esmorzar, bolcava el primer que passés pel cap com si escrivís els
somnis o practiqués l’escriptura automàtica.”

Pablo Volt aka Pope és un músic, productor i compositor argentí-xilè resident a Barcelona
des del 2000. El seu imaginari musical es recolza sobre el dub i la música improvisada. Participa
en projectes com STA, Foc, Barba Corsini o Coure i toca o col·labora amb músics com Mark
Cuningham, J.G.G., F.S.Blumm o Eduard Altaba. També fa música per a dansa, cinema i arts
escèniques.

2/ Sònia Sánchez [Ball i toc] |
Edu Pons [Clarinet baix i saxo soprano] |
Fernando Carrasco [guitarra + fx] |

Sònia Sánchez és bailaora des del flamenc, la improvisació i la dansa japonesa body weather,
sent l’espai ballat i el so improvisat a través del cos en moviment
fonamental dels seus treballs. Va començar les seves investigacions entre la rítmica del flamenc i la
velocitat orgànica del body weather l’any 2001, afegint posteriorment la música lliure a la seva
trajectòria. El 2014 crea la peça “Le Ça”, coproduïda per Mercat de les Flors de Barcelona i
Rencontres chorégraphiques de Seine – Saint Denis, girant també amb peces com “El plec”,
“SAI el somni de la papallona”, “Racons i clarianes de boscos”, “La Mirada 3.0”. Així mateix, ha
compartit escenari amb innombrables músics com Agustí Fernández, Jordina Millà, Nuno
Rebel·lo, Johannes Nästesjö, Albert Cirera i un llarg etcètera.

Edu Pons és saxofonista, però abans que res un oient. Els seus viatges han anat des de jazz fins al folk, des de
la música clàssica a la improvisació lliure. Amb la transmissió de sentiments com a màxima,
desenvolupa una veu personal que orbita entre els murmuris onírics i els salvatges rugits. Ha
col·laborat en formacions tan eclèctiques com Marina Herlop, Omar Sosa & Taller de Músics
Ensemble, amb la contrabaixista Giulia Valle, oa la irreverent Reptilian Mambo. També és
fundador de les bandes Bang Mantra, In Roots, Hulm, Hekura i Lidia Facerías & Edu Pons.
Alguns treballs amb aquestes formacions estan editats al seu propi segell, Dungchen Records.

Fernando Carrasco és un guitarrista atret per l’exploració del món textural del so i el seu
vessant expansiva, la tensió entre allò abstracte i la melodia minimalista, drone, ambient i la
utilització d’elements propis del folk nord-americà. Ha estat integrant de les formacions
Völga i L’Ocell, amb les quals ha publicat diversos treballs discogràfics.