Dimecres de so i cos “Respiro y luego existo” per La Niña Jacarandá

Respiro, luego existo és una sessió immersiva on la selecció sonora/musical busca construir atmosferes que propicien una escolta meditativa, amb la finalitat d’entrar en contacte directe amb l’estat del propi cos. A instàncies s’incorpora la veu de l’artista, que marcarà les “partitures” dels cicles de respiració de qui participa.

Com a títol, Respiro, luego existo rebutja la divisió i binarisme entre corporalitat i pensament racional, abanderada principalment per la filosofia occidental, on la corporalitat sol ser vinculada a “allò femení” (cos, emocionalitat, subjectivitat) i que sent l’oposat a allò masculí (ment racional, objectivitat, la veritat universal i empírica), sol ser llegit com menys vàlid a nivell d’enunciació política, material i simbòlica.