Dimecres de so i cos Rara avis (un solo d’Andrés Corchero)

Quan jo era petit, en els moments d’inquietud, nerviosisme o joc desenfrenat, la meva mare em deia: “estigues quiet, que sembla que tinguis el ball de San Vito”. Aquesta frase va quedar registrada a la meva memòria des de llavors i encara que en aquells moments no vaig saber el que realment volia dir, l’he repetit infinitat de vegades en situacions similars a altres persones.

Amb el temps he sabut que això es deia perquè San Vito era el sant al qual li pregaven per curar-se d’una malaltia, els símptomes de la qual eren moure’s sense control i desenfrenadament, donant la sensació de que estaven ballant. Hi ha moltes teories al respecte: uns diuen que era una malaltia produïda per una picadura que afectava al sistema nerviós, altres diuen que era una descompensació mental interna. El que era molt curiós és que es manifestava en grup, adquirint caràcter de dansa i coreografia.

Degut també al caràcter estrany dels moviments, sempre m’ha resultant fascinant per la seva riquesa expressiva mes enllà de la forma.

Aquests son els motius principals que em mouen a acostar-me a aquest fet des de un punt de vista artístic. Així doncs, convertir-me en un cos malalt de dansa és apropar-me més a mi mateix com a ballarí.

Andrés Corchero